La Charlot és una via més interessant del que pugui semblar a priori. L’itinerari ressegueix una mena de columna adossada a l’agulla principal. Per arribar al cim aprofitarem el darrer llarg de corda de la via Normal. La roca és bona i les preses franques. Ràpida d’escalar podem completar la jornada amb alguna altra via…
La Gorra Frígia La és un dels terrenys de joc més llaminers de Montserrat. Còdols agraïts, inclinacions que permeten la progressió en lliure no massa difícil i una alçada que acaba de donar entitat. Això ha fet que diferents generacions s’hagin sentit atretes i hagin deixat petja a la roca. Els pioners amb tot l’espai del…
La Montpart és una de les vies més clàssiques de la concorregut Gorro Frigi. Tot i aquesta etiqueta és un itinerari que es repeteix esporàdicament malgrat la baixa dificultat i la bona qualitat del rocam, i és que el personal prefereix les autopistes de parabolts que l’envolten i en algun punt la trepitgen descaradament. En…
La cara nord-oest de la Gorra Marinera és, a priori, poc llaminera. La roca blanca típica dels vessants més ombrívols contrasta amb l’atractiu rocam de la veïna Magdalena Inferior. Malgrat això la Souvenir és una via molt interessant, amb un grau d’exposició que no s’ha de menystenir a l’hora d’afrontar-ne l’escalada. Precisament aquesta exposició –…
La Quebrantahuesos és una vieta, dues tirades ens menen al cim de la Magdalena Superior en poc menys de 50 metres. No obstant això el primer llarg de corda és molt bonic, un flanqueig per sota l’evident sostre que domina aquest vessant, ens aboca de manera implacable al buit. Una altra cosa és l’equipament, que m’atreveixo…
Si no teniu manies amb els espits una mica rovellats, no us podeu deixar perdre aquesta petita perla amagada a la banda menys visible de la Magdalena Superior. De concepció esportiva La Primera dels 90 ataca uns murs més que bonics i amb 3 tirades es planta al cim del monòlit. Malgrat que algun expansiu…
La Petit Gerard és una raresa a Gorros. Amb una primera tirada tècnica i roca millorant a mesura que anem guanyant metres, té un segon llarg preciós, amb un sostret amb cantell seguit d’un mur made in Gorros. El darrer (es pot dividir en dos) ja és el típic camp de patates que ens té…
La Mingo Arenas-Sorolla de la Magdalena Superior és més coneguda com la Canaletes pel tram de la tercera tirada on s’ha de travessar un característic sistema de fissures fins enfilar-ne la darrera, que mena recte amunt a la quarta reunió. Es tractava d’una via de prestigi, oberta per dos dels escaladors més destacats de l’època,…
S ens dubte una de les grans oblidades de la transitada Gorra Frígia és aquesta preciosa Somni Etern. Via d’esperit esportiu, ofereix 4 boniques tirades de conglomerat excel·lent. Aproximació: Per arribar fins la Gorra Frígia ho podem fer amb el funicular de Sant Joan, que sortint del monestir ens deixa a l’estació superior, des d’allí…
Actualització 20-9-2015. La via actualment es troba desequipada Recuperem aquesta sensacional ascensió, exponent d’una manera d’escalar a Gorros que lentament a estat fagocitada per les transitades fileres d’expansions que de manera inexorable han entapissat les quatre bandes de la Gorra. La Lobe-Serrano no te res a veure amb la resta de vies que trobem actualment…
La Millenium és sens dubte la via més potent del Frigi, amb una arrencada absolutament contundent i un segon llarg de pura continuïtat, tot sobre roca de luxe. El vessant nord-oest gaudeix de bona ombra fins ben entrada la tarda, esdevenint el destí ideal quan vulguem fugir de la calor. Aproximació Per arribar fins la…
Actualització 31-7-2015. La via actualment es troba desequipada La Jordi Ferret és de les darreres vies que s’han obert a la saturada Gorra Frígia. Enganxada a la popular Stromberg esdevé una còpia d’aquesta sense tant ferro, malgrat estigui completament equipada. Repetint la via un es pregunta si calen aquests tipus d’itineraris. Massa aprop de la…
A la Gorra Frígia, paradigma dels excessos del trepant, encara hi trobem alguna línia amb sentit. La Rebombori n’és un bon exemple, de dificultat molt moderada, sap trobar el camí més lògic per arribar al cim sense abusar de les expansions, que hi són allà on toquen. És sens dubte una via del tot recomanable…
Caiguda en l’oblid, la Pirenaic és un itinerari de bellesa clàssica, quatre tirades del tot diferents menen al cim d’un dels monòlits estrella de les Gorres: la Magdalena Superior. L’escalada és sorprenent, sobre roca boníssima, on tocarà escalar i protegir-nos amb traça, sobretot al primer i al darrer llarg. La segona tirada és un elegant…
La Gorra Frígia es troba crivellada de vies per les quatre bandes, la majoria fotocòpies de les seves veïnes, que quan no les creuen les trepitgen directament aportant poc o res, a part d’inflar l’ego dels seus aperturistes capaços d’obrir a tant insigne agulla. D’entre tot aquest desori generalitzat en destaquen algunes vies per clàssiques…
Itinerari que aprofita el millor d’aquest vessant de la Gorra Marinera per traçar una ruta directa i divertida. Un primer pas dur i exposat (que es pot escaquejar per l’esquerra) dóna pas a un segon llarg d’agradable escalada en placa, fàcil i plaent. Una curta tirada de tràmit ens mena al darrer llarg, dret i…
Bonic i senzill itinerari amb un marcat caràcter d’escola que aprofita la magnífica roca del vessant est de la Magdalena Inferior. Via recomanable per tots aquells que busquin una escalada sense compromís, molt equipada, de grau suau, ràpida i amb roca de primera.
Situada just a l’esquerra de La Que Hi Faltava, la Sebastià-Patiño és una via de característiques similars, on gaudirem de bona verticalitat amb grau suau i roca cantelluda de presa generosa. La diferència més destacable amb les seves populars veïnes rau en un segon llarg on les assegurances estan una mica més distanciades i on…
La Badalona és sens dubte de les millors vies de Gorros. Amb una lògica clàssica indiscutible, que la fa serpentejar per les magnífiques plaques farcides de cantells somiats, buscant sempre la solució més fàcil, esdevé la via més llarga del Gorro. Cruelment creuada per línies més modernes i directes, la màxima dificultat consisteix en seguir…
La Simon aprofita el darrer pany de paret lliure a l’esquerra de l’Amistat d’Estiu. Tot i que a la primera tirada la roca no és tant bona com la de les seves veïnes no representa cap drama i només ens haurem d’assegurar de la solidesa d’algunes de les preses abans de tibar. La segona tirada…
D‘entre totes les vies del Gorro potser la Bella Easo és de les menys senzilles. Sense deixar de ser una via de grau moderat, algunes panxes, els cantells majoritariament no tant generosos com a la resta de Gorros i certa continuïtat a les tirades, fan que sigui una via amb una mica més de caràcter…
Popular i senzilla via amb un marcat caire d’escola. Només hi ha un curt tram un xic menys fàcil a la tercera tirada, però això queda contrarestat pel seu generós equipament. La via ha estat re-equipada recentment pel seu aperturista, Agustí Cardona. S’hi ha fet lleugeres modificacions (canviant la situació d’algunes reunions i fent passar…
La Magdalena Superior recorda un gran tobogan, amb un inici força inclinat que es va redreçant a mida que anem guanyant metres fins arribar al cim amb una verticalitat notable. La via Ignasi Jorba aprofita perfectament la morfologia del monòlit (trepitjant descaradament la Mingo-Arenas) per traçar un recorregut que va de menys a més, amb…
El vessant sud de la Gorra Marinera es caracteritza per les seves balmes i forats. La via proposada guanya el cim del monòlit buscant el camí més senzill per arribar-hi. Això farà que la ruta serpentegi per la paret buscant les seves debilitats. Trobarem però, trams de gran bellesa, que la fan una escalada recomanable…
La Magic Line és una agradable escalada de grau moderat, que guanya la vessant est del Gorro Frigi d’una manera prou directa. La roca hi és genial, amb grans còdols cantelluts que formen una mena d’escala invisible que ens mena al cim del Gorro. La màxima dificultat rau en trobar el següent punt d’assegurança, donat…
La major part de vegades que ens apropem a Gorros veiem cordades escalant la 98 Octanos… Alguna cosa ha de tenir aquesta via per ser tant transitada: potser el generós equipament, potser la bona qualitat de la roca, potser la vertical tercera tirada, potser la magnífica sortida al cim o potser la suma de tot…
Just a l’esquerra de la popular Rataplan trobem “La que hi faltava”, una via de característiques molt similars: grau assequible, vertical, roca de primera i molt ben assegurada (encara que no arriba a l’extrem de la seva il·lustre veïna). En definitiva, una via d’escola que amb el recent re-equipament pot servir per descongestionar la Rataplan.
Situada a la vessant nord del Gorro, la Stromberg és una via freda, ideal per quan comença a apretar la calor. Verticalitat, qualitat i quantitat de presses i un equipament molt generós, ens fan fruir de l’escalada sense patiments del primer a l’últim metre. Escalada del tot recomanable, potser la millor via de Gorro.